L'efecte (inesperat) d'instal·lar panells solars en un desert

Quan el govern xinès va decidir cobrir de panells solars un dels deserts més inhòspits del planeta, l'objectiu era clar: generar electricitat neta a gran escala.

Ningú va imaginar que, anys després, aquell mateix desert començaria a omplir-se de vegetació.

No formava part del pla. No hi havia cap estudi que ho predís. I, tanmateix, va passar.

El que va començar com una instal·lació fotovoltaica industrial s'ha convertit en un cas d'estudi internacional sobre els beneficis inesperats de l'energia solar. Un exemple extrem, sí, però amb ensenyaments molt rellevants per a qualsevol empresa que estigui valorant l'autoconsum fotovoltaic.

La planta solar més gran del món: xifres i dades clau

El desert de Kubuqi, a la regió de Mongòlia Interior, era conegut com el mar de la mort. És el setè desert més gran de la Xina i durant anys va ser una de les principals fonts de tempestes de sorra que arribaven fins a Pequín, a més de 700 quilòmetres.

Avui, aquest mateix territori acull el que ja es coneix com la Gran Muralla Solar, la planta solar més gran del món.

Algunes dades ajuden a dimensionar el projecte:

•       Més de 100 km² coberts de panells solars, una superfície similar a la de la ciutat de Barcelona.

•       5,4 GW de capacitat operativa, amb l'objectiu d'arribar als 100 GW el 2030.

•       Més de 5 milions de panells fotovoltaics instal·lats.

•       Una inversió superior als 15.000 milions de iuans.

És, sense discussió, la instal·lació solar més gran mai construïda. Però el més interessant no són les xifres, sinó el que va passar després.

Un benefici inesperat de l'energia solar en grans instal·lacions

Anys després de la posada en marxa de la planta, investigadors de la Universitat Tecnològica de Xi'an van decidir analitzar un factor aparentment secundari: l'ombra projectada pels panells solars sobre el sòl.

Van comparar tres tipus de zones:

1.    Terreny desèrtic amb panells solars.

2.    Terreny amb vegetació resistent, però sense panells.

3.    Zones on convivien panells solars i vegetació.

El resultat va ser clar.

A les àrees on els panells solars i la vegetació coexistien, el sòl havia canviat de manera notable. L'ombra reduïa la temperatura extrema del terreny i frenava l'evaporació de l'aigua, permetent que la humitat es mantingués durant més temps.

Això va facilitar el creixement d'arrels, el transport de carboni a capes més profundes i l'acumulació de matèria orgànica. A poc a poc, van començar a activar-se microorganismes i a formar-se un ecosistema incipient.

A més, les estructures solars van reduir la velocitat del vent a ran de terra fins a un 50%, estabilitzant les dunes en només quatre anys, quan normalment aquest procés pot trigar una dècada.

Avui, entre les fileres de panells:

•       Creixen arbustos i conreus.

•       Han reaparegut espècies com llebres i guineus.

•       Hi pasturen ramats d'ovelles que ajuden a mantenir la vegetació controlada.

Una planta solar dissenyada únicament per produir electricitat va acabar regenerant part d'un ecosistema degradat.

Aquest tipus d'efectes col·laterals positius ja s'estan analitzant en altres projectes d'energia solar a gran escala en diferents regions del món.

Què pot aprendre una empresa d'aquest projecte solar

És evident que la majoria d'empreses no instal·laran milions de panells en un desert. Però el cas de Kubuqi il·lustra alguna cosa que sovint es passa per alt quan es parla d'energia solar per a empreses: els beneficis van molt més enllà de l'estalvi energètic.

Rendibilitat i estabilitat

Una instal·lació d'autoconsum fotovoltaic ben dimensionada permet reduir el cost energètic des del primer dia. En un context de preus elèctrics volàtils, això aporta previsibilitat i estabilitat financera.

Sostenibilitat i reporting ESG

Cada cop més clients, inversors i partners exigeixen dades concretes sobre sostenibilitat empresarial. Una instal·lació fotovoltaica industrial proporciona mètriques reals i verificables: kWh generats, tones de CO₂ evitades i percentatge d'energia renovable al mix energètic.

No és màrqueting verd. Són xifres.

Imatge corporativa

Els panells solars en una nau industrial o a la coberta d'un edifici comuniquen una decisió estratègica: inversió a llarg termini, eficiència i compromís tangible. En molts sectors, això ja influeix en processos de selecció de proveïdors i en la percepció de marca.

Independència energètica

Generar part de la teva pròpia energia redueix la dependència de la xarxa elèctrica i de les fluctuacions del mercat. És una forma de resiliència operativa cada cop més rellevant per a empreses industrials.

L'energia solar és més que electricitat

El desert de Kubuqi és un cas extrem, però transmet una idea fonamental: quan s'implementa bé, l'energia solar no només produeix electricitat.

A la Xina, milions de panells han contribuït a tornar la vida a un desert. A Catalunya, cada instal·lació d'autoconsum fotovoltaic industrial suma a la transició energètica del territori i a un model energètic més eficient.

Pot ser que la motivació inicial sigui l'estalvi, el compliment normatiu o la pressió dels stakeholders. Tant se val per on es comenci. En la majoria de casos, el benefici acaba sent múltiple.

Casos com aquest mostren que l'energia solar és, sobretot, una decisió estratègica per a empreses que pensen a llarg termini.

Si vols analitzar si l'autoconsum solar té sentit a la teva empresa, a Escala Renovables estudiem cada projecte de manera personalitzada, amb dades reals i un enfocament proper.